El concepte antibiòtic fou proposat per Selman A. Waksman. Prové del grec i significa “en contra la vida”. És una substància química capaç de incapacitar el creixement de microorganismes, generalment bacteris i alguns virus.
El primer antibiòtic fou descobert a la naturalesa per Sir. Alexander Fleming: la penicil•lina. Ho va fer experimentant amb un camp de cultius de bacteris on hi havia presència del fong Pennicilium.
A partir d’aquí, els antibiòtics posteriors es produeixen de manera natural, sintètica, antibiograma i per espectre bacterià.
Els naturals es fan a partir d’organismes vius. Produïts per fermentació per etapes. En aquest mètodes es fan créixer cepes d’alt rendiment dels microorganismes sota condicions òptimes i en un medi nutritiu; dins de tancs de fermentació. Això forma un líquid. Es retiren les cepes d’aquests i s’extrau l’antibiòtic per un mètode de separació.
Els de mètode sintètic deriven de la penicil•lina. Es fa a través de la manipulació del nucli d’aquesta. Modificant les molècules d’aquesta cadena, es poden dissenyar unes drogues que tenen diferents efectes sobre diferents organismes. Aquestes drogues actuen per tractar infeccions (per exemple). Per poder fer els canvis òptims a aquestes cadenes es fa a través d’imatges generades per ordinador dels anells.
Finalment l’espectre bacterià . L’acció d’un antibiòtic es medeix per aquets procés. Aquí es pot observar si l’antibiòtic actua en unes zones concretes de la bactèria o no.
L’antibiograma es un test de resistència i sensibilitat de les bactèries sota l’efecte d’antibiòtics. Depèn com reacciona la bactèria es pot veure si té èxit un antibiòtic o no. Aquest mètode va ser dictat per Vincent i Vincent, però modificat recentment. Aquesta tècnica necessita experiència en laboratori i coneixements bacteriològics, ja que sinó poden haver errors importants de repercussió clínica.
Marta Pasalodos
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada