Organismes transgènics

Desprès de totes les recents investigacions que hi hagut sobre els organismes transgènics els quals són organismes modificats genèticament mitjançant la biotecnologia on se’ls hi introdueix material genètic pertanyent a espècies no emparentades amb l’objectiu de produir unes característiques desitjades. Un dels descobriments realitzat pels científics ha sigut que un organisme transgènic sigui resistent a un paràsit. Això és gràcies a que els organismes transgènics incorporen fins a tres gens diferents:
- El gen de la resistència a antibiòtics:és un gen de marcatge que permet en el procés de selecció en el laboratori, diferenciar els individus que han estat modificat genèticament dels que no ho han estat.
- El gen de resistència a herbicides: és un gen que permet utilitzar una major quantitat d’herbicides per eliminar les plagues sense que el vegetal conreat es vegi afectat.
- El gen autoinsecticida: s’incorpora a les plantes amb la informació per a generar una toxina, anomenada Bt, que elimina els insectes nocius pel cultiu modificat.
D’aquesta manera si a un organisme transgènic se li introdueix el gen autoinsecticida serà capaç de crear unes toxines insecticides en contra d’aquest paràsit, per a poder-lo resistir i superar.

“ El treball únic de la ciència és fer possible el que es podria haver considerat màgia en un passat. “




ANDREA ALDEA

Els aliments transgènics

Els aliments transgènics són aliments obtinguts d’espècies que s’han afegit de manera artificial, gens que no els són propis, mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques s’aconsegueixen aliments amb qualitats particulars. Cal distingir entre transgènics i organismes modificats genèticament, el primer per força ha d’haver rebut un gen que no li és propi i el segon inclou qualsevol modificació genètica, inclosa la supressió d’un gen.

Hi ha molts aspectes que giren al voltant dels aliments transgènics, ja que tot no són avantatges. En el moment en que s’introdueix un gen exterior; el consumidor ja no sap ben bé el que esta consumint; per tant en un tomàquet, podria haver-hi un gen del cacauet, el consumidor ser al·lèrgic al cacauet i patir una reacció al·lèrgica. Hi hauria una monopolització de les espècies; i també mutacions, que no sempre han de ser bones. I també acabaríem amb moltes espècies, ja que si modifiquem una espècie per defensar-se contra un tipus de mosquit, acabaríem amb aquell tipus de mosquit.

Els aliments transgènics tenen avantatges, tant pel consumidor com per l’empresari, però hi ha moltes controvèrsies, i no crec que estiguem preparats per a tanta tecnologia. Si la natura ha creat les coses tal i com són ara, perquè ho hem de canviar?

És qüestió de gens.

La teràpia gènica és una tècnica relativament nova. Consisteix en introduir gens en les cèl·lules i els teixits d’un òrgan concret per mirar de tractar una malaltia, normalment hereditària.

La teràpia gènica més utilitzada actualment és la que es fa en cèl·lules somàtiques, és a dir, que avui en dia es poden solucionar les patologies en quasi totes les cèl·lules que no són reproductives. Sí, som capaços de canviar coses a nivell de gens, i esperem que podem ser capaços de resoldre moltes coses a aquest nivell per tal de que un individu es trobi bé. Treballar amb gens és una viva mostra de que la ciència no para d’avançar.

Tot i així a pesar de totes les coses bones que té, també se’n troben de dolentes. A mesura que es va avançant es van plantejant dubtes de com afectarà a la salut humana aquest innovador procés ja que podria allargar molt la nostre esperança de vida i com tots sabem això porta un seguit de conseqüències. Una altre risc és l’alteració dels ecosistemes i per això existeixen ja un seguit de pautes, una mena de codi, que diu que és correcte i que no és correcte car això porta a un dilema ètic del qual és difícil treure’n conclusions.

En qualsevol dels casos és una tècnica que requereix un temps per dur-la a terme ja que s’ha de trobar on està “l’error” enmig de tots els gens que hi ha. Hi ha grups d’investigadors que ja ho fan això . Després s’ha de trobar la manera per solucionar-ho i finalment s’ha de dur a terme la implementació del gen correcte. Com es fa? Doncs el procés amb més eficàcia és el de ex vivo que consisteix a treure unes cèl·lules del pacient modificar-les al laboratori i després reimplantar-les al pacient. D’aquesta manera es minimitza el risc de rebutjament. L’altre tècnica és fer-ho in vivo. Es fa per cèl·lules que són difícils d’accedir-hi. En aquest procés es tracta d’implantar el gen corrector directament al pacient.

Només ens queda dir que el temps ho dirà tot, a veure que sorgeix de nou però de ven segur que la teràpia gènica és una eina molt potent si la fem servir en els casos correctes. De moment ens em de fer preguntes i més preguntes per tal de voler profunditzar més en el coneixement de la vida.

Els llevats i la Fermentació

En la nostra vida diària, trobem llevats a molts llocs diferents. Mitjançant aquests llevats s’obtenen diversos productes aptes per a ser consumits mitjançant un procés que s’anomena fermentació.

Però primer hem de parlar breument què són els llevats, o també anomenats rents, doncs els llevats són ni més ni menys que diversos fongs microscòpic unicel·lulars, que com ja hem citat abans són molt importants per la seva capacitat per a realitzar el procés de fermentació d’hidrats de carboni, produint diverses substàncies. No tots els llevats s’utilitzen per produir la mateixa substància, sinó que n’hi ha d’especialitats.

I ara que ja sabem què és un llevat, podem començar a parlar del procés de fermentació. La fermentació no solament la fan els llevats, sinó que en moltes de les cèl·lules dels humans també es produeix fermentació, com per exemple les cèl·lules musculars, que fan un procés de fermentació, quan no reben suficient oxigen; aquestes cèl·lules produeixen àcid làctic, que ve format per la fermentació làctica.

Entre els processos més importants trobem sens dubte la fermentació alcohòlica, la responsable de la fabricació de begudes alcohòliques com el vi, la cervesa, el sake... Això s’origina en un procés biològic en el qual hi ha absència d’oxigen, i el llevat, processen els glúcids en forma d’un alcohol (etanol), CO₂, i molècules d’ATP.

I finalment també trobem dos productes molt importants també obtinguts per fermentació, algun tipus de formatge i el iogurt.

Procés de cració d'un nou antibiòtic

El concepte antibiòtic fou proposat per Selman A. Waksman. Prové del grec i significa “en contra la vida”. És una substància química capaç de incapacitar el creixement de microorganismes, generalment bacteris i alguns virus.
El primer antibiòtic fou descobert a la naturalesa per Sir. Alexander Fleming: la penicil•lina. Ho va fer experimentant amb un camp de cultius de bacteris on hi havia presència del fong Pennicilium.

A partir d’aquí, els antibiòtics posteriors es produeixen de manera natural, sintètica, antibiograma i per espectre bacterià.
Els naturals es fan a partir d’organismes vius. Produïts per fermentació per etapes. En aquest mètodes es fan créixer cepes d’alt rendiment dels microorganismes sota condicions òptimes i en un medi nutritiu; dins de tancs de fermentació. Això forma un líquid. Es retiren les cepes d’aquests i s’extrau l’antibiòtic per un mètode de separació.

Els de mètode sintètic deriven de la penicil•lina. Es fa a través de la manipulació del nucli d’aquesta. Modificant les molècules d’aquesta cadena, es poden dissenyar unes drogues que tenen diferents efectes sobre diferents organismes. Aquestes drogues actuen per tractar infeccions (per exemple). Per poder fer els canvis òptims a aquestes cadenes es fa a través d’imatges generades per ordinador dels anells.

Finalment l’espectre bacterià . L’acció d’un antibiòtic es medeix per aquets procés. Aquí es pot observar si l’antibiòtic actua en unes zones concretes de la bactèria o no.

L’antibiograma es un test de resistència i sensibilitat de les bactèries sota l’efecte d’antibiòtics. Depèn com reacciona la bactèria es pot veure si té èxit un antibiòtic o no. Aquest mètode va ser dictat per Vincent i Vincent, però modificat recentment. Aquesta tècnica necessita experiència en laboratori i coneixements bacteriològics, ja que sinó poden haver errors importants de repercussió clínica.




Marta Pasalodos

Només aliments? Avenç o perill?

Arribem a la conclusió de que un aliment és funcional quan, a més de proporcionar valor nutritiu (energia, greixos, sucres, proteïnes, vitamines, minerals, aigua...), pot fer-se evident de forma científica que el seu consum habitual afecta de forma positiva a la salut. Es poden considerar així aquelles substàncies que millorin el benestar o redueixin el risc de desenvolupar algunes malalties.

Un aliment funcional pot ser natural o haver estat previament modificat tecnològicament, amb l’adició o supressió d’algun element de la seva composició, amb l’objectiu de millorar la salut.

Exemples d'aliments funcionals:

• Llets fermentades o iogurts, perquè els ferments del iogurt fresc exerceixen una acció beneficiosa sobre el funcionament i l'equilibri microbià intestinal. Aliment funcional natural (AFN)

• Fruits secs, perquè el tipus de greixos que contenen (poliinsaturats) poden jugar un paper protector davant l'aparició de malalties cardiocirculatòries. (AFN)

• Oli d'oliva, perquè el tipus de greixos predominants (monoinsaturats) i els antioxidants naturals que conté, tenen un important paper protector davant l'aparició de trastorns de la circulació.(AFN)

• Lactis descremats o amb greixos modificats (omega 3), perquè cal evitar els greixos continguts a la llet i als productes lactis (principalment els saturats). El consum de productes descremats pot millorar la prevenció de malalties cardiovasculars. A altres productes d’aquest grup se’ls pot afegir greix cardioprotector (omega 3). Aliment funcional modificat (AFM)

Tenint en compte tot l'exposat fins ara, pot considerar-se que l'alimentació més funcional que es pot recomanar és la dieta mediterrània que, de forma natural, ens ha vingut proporcionant diversos aliments funcionals: oli d'oliva verge, fruits secs, riquesa i varietat de fruites i verdures, consum de lactis en forma de llets fermentades...

Els aliments funcionals, consumits com a part d'una dieta saludable i acompanyats d'un estil de vida també saludable, ofereixen la possibilitat de millorar la salut i/o prevenir certes malalties.

CULTIUS BIOLÒGICS

Fa segles, els éssers humans es van adonar de la possibilitat que donava la naturalesa al cultivar aliments i criar animals. Des de aquell moment, va haver una explotació cap a la natura.

Durant tots aquests anys, la ciència ha anat evolucionant ràpidament i en l’agricultura ha hagut diferents canvis. Principalment, han canviat la forma de cultivar espècies vegetals en un hivernacle, l’ús de productes químics i tòxics i, sobre tot, se’ls hi ha injectat gens per tal de canviar les seves propietats (tenis millor gust, tenir més bona olor...).

Però, una petita part de la població, continuen fen-ho a partir de l'agricultura biològica. L'agricultura biològica és aquella en que els cultius es fan de manera natural, és a dir, sen se injectar productes químics als aliments i respectant el medi ambient. Les tècniques que més s'utilitzen en aquest procés biològic és l’ús dels fems, adobs... i la rotació de conreus per afavorir la regeneració de la terra.

Actualment, Espanya és un dels països més involucrats en l'agricultura natural, ja que està en sisè lloc mundial de la UE en l'agricultura biològica i des de fa uns quants anys, el conreu ecològic ha anat incrementat al país. On més cultiu biològic hi ha és a Castilla la Manxa, Extremadura, Catalunya i Aragó. Ara bé, els cultius ecològics pràcticament són casi tots mediterranis, com per exemple; cereals, olivera, fruita seca i vinya.

Gemma Oset.

Jugant amb la ciència

Marta Perich

Jugant amb la ciència

Jo us parlaré dels organismes transgèncis. Els organismes transgènics són organismes als quals se’ls han alterat les característiques genètiques utilitzant les tècniques d’enginyeria genètica o biotecnologia. Se’ls modifica el material hereditari, introduint-hi un gen forà o bé suprimint-ne un de propi. Amb aquestes tècniques s'aconsegueixen aliments amb qualitats particulars. La tècnica utilitzada consisteix en obtenir l'òvul fecundat de l’espècie (per exemple, el tomàquet) que volem modificar i injectar-li DNA extern, que contingui un gen determinat. Aquest DNA, quan entri en contacte amb el DNA del tomàquet, l’infectarà amb el seu material genètic: així s’introduirà el gen estrany en el DNA del tomàquet que volíem modificar.

Jo estic d’acord amb els aliments transgènics, sempre i quan es tinguin en compte una sèrie de paràmetres. La OMS, per exemple, ha accedit a la venda d’aquests productes, amb la condició que tots els productes que provingui de plantes o aliments transgènics ho indiquin en el seu etiquetatge.

Per altra banda, econòmicament els transgènics suposen el control de la majoria del mercat (70%) de moltes multinacionals. Això significa que els agricultors tenen molt poca capacitat d’elecció i a vegades es veuen forçats a comprar a les gran empreses. Això provoca una greu desigualtat en l’àmbit del mercat global.

A més, aquesta agricultura industrial usa fertilitzants sintètics i agroquímics que contaminen els sòls i les aigües. Per tant, cal destacar que té grans inconvenients mediambientalment parlant.

Malgrat tot, penso que, amb mesura, la biologia molecular s’ha de potenciar, ja que és capaç d’entendre la naturalesa i desenvolupar la investigació mèdica, i això pot ocasionar uns grans avenços a nivell de productes que siguin més beneficiosos o que tinguin unes característiques més adequades.

Per tant, penso que hem de confiar en què la enginyeria genètica farà tot el possible perquè els transgènics surtin endavant contaminant mínimament el medi ambient i intentant que els petits agricultors també tinguin opció de vendre els seus productes, evitant així les desigualtats. Per últim, penso que els transgènics poden ser molt útils de cara al futur, si són administrats correctament.

La clonació terapèutica (de teixits)

Es poden clonar cèl·lules, embrions, òrgans o individus.Quasi tot el món està d’acord en què clonar persones no és ètic, però la clonació d’òrgans per fer transplantaments és i podria arribar a ser beneficiós per la humanitat. Del que es parla ara és de la possibilitat de clonar cèl·lules per curar malalties, i això és la clonació terapèutica.

La clonació terapèutica és la generació de cèl·lules mare embrionàries genèticament idèntiques a les d’un pacient que un cop diferenciades i transformades en cèl·lules especialitzades (teixits), es trasplantaran al mateix pacient sense risc de rebuig.

Les cèl·lules mare embriòniques poden ser utilitzades en aquest tipus de clonació per a crear pell o per tractar víctimes de cremades, o per persones que pateixen algun tipus de dany en la columna vertebral.

La llista de malalties devastadores que es creu que es podrien curar o alleujar amb tècniques similars inclou la diabetis, la cirrosis, la leucèmia, la osteoporosis, l’Alzheimer, el Parkinson, el Huntington, la tetraplegia, alguns tipus de càncer i algunes docències de cor, entre d’altres.

Però la investigació en el camp de la biotecnologia encara ha d’avançar i s’han de debatre les implicacions ètiques entre la comunitat científica i les diferents institucions.

Tot i això sona prometedor, no?

Laura Núñez.

Síntesi d'un medicament

Síntesi d’un medicament:

Avui dia un simple mal de cap no suposa per a ningú cap problema ja que és tan fàcil com anar a la farmàcia i comprar un medicament. Però, t’has plantejat mai tot el treball, temps i diners que ha suposat fer aquell medicament? Doncs bé, actualment hi ha aproximadament 3000 medicaments en estudi, i cadascun d’aquests medicaments té un cost d’aproximadament 1000 milions de dòlars i necessita entre deu i quinze anys fins que es pot comercialitzar. En definitiva, el procés per a fabricar un medicament és molt llarg i laboriós.
Tot comença quan un científic es planteja un repte, i aquest repte consisteix a trobar la causa d’una malaltia. Desprès els científics hauran d’analitzar les proteïnes de l’organisme que no funcionen bé per obtenir noves dianes farmatològiques. Una vegada es troben les dianes farmatològiques, es busquen molècules que en forma de principi actiu puguin atacar la malaltia.
Una vegada tenim el possible medicament, s’hauran de fer unes proves per a verificar que el medicament funciona adequadament, i aquestes proves es divideixen en tres fases:
Fase 1: Es recullen dades sobre els possibles efectes secundaris. Si el compost presenta una activitat d’interès en els assaigs in vitro (al laboratori) passarà a la següent fase.
Fase 2: La fase in vivo (és la que es fa en els animals). Si resulta òptima, es procedeix a passar a la següent fase.
Fase 3: És la fase que es fa en humans, i requereix la supervisió de les autoritats sanitàries. Consisteix a escollir a un conjunt de persones a l’atzar, i a unes se’ls subministra el medicament i a altres un placebo(no té efecte), d’aquesta manera psicològicament no s’alteraran els efectes reals del medicament.
Finalment, una vegada s’han superat els assaig clínics, es farà la patent del medicament, i ara ja sí que es podrà comercialitzar.



Helena Martínez

On són els límits?

Cada cop els avenços en la ciència i la genètica ens proporcionen facilitats que milloren la nostra salut i forma de vida, però a vegades arribem a uns extrems en els que ens hem de plantejar una sèrie de preguntes.

Avui ens centrarem en la selecció d’embrions, es a dir, consisteix en alterar algun gen del embrió per tal de canviar alguna característica d’aquests. Normalment té un ús terapèutic, es a dir, que s’alteren els gens que causen alguna malaltia hereditària, tot i així actualment només es possible aplicar-la en les malalties monogèniques ( les que només afecten a un sol gen) ja que en les altres encara esta lluny.

Per tant aquest tema deriva en un seguit de preguntes ètiques, la primera de totes es que encara no esta tot descobert en el camp de les malalties hereditàries i per tan les variacions en el genoma poden tenir avantatges i desavantatges. En el altres casos els anàlisis genètics detecten una possibilitat alta de patir una malaltia però la predisposició no es absoluta i per tan s’hauria de prendre una decisió complicada en que tornem entrar en molts valors ètics, i jurídics.

En conclusió, la selecció d’embrions pot ser una eina molt potent i un grandíssim avanç, però mai ens hem d’oblidar dels límits ètics que marquen fins on arriba la nostra humanitat.

Laura Andurell

Quina edat tinc de debò?

Quina edat tinc de debò?
Article molt interessant del diari ARA
Que tracta un dels temes treballats a classe
Espero els vostres comentaris!!

Xerrada Dra. Isabel Fabregat sobre investigació biomèdica

El passat dimecres dia 30 de març vam tenir el plaer de poder gaudir d’una interessant xerrada a càrrec de la Doctora en Bioquímica i Biologia Molecular Isabel Fabregat. La Doctora Isabel Fabregat és coordinadora del grup Claus Biològiques del fenotip invasiu i metastàsic de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) i directora del Laboratori d’Oncologia Molecular. A més a més és professora associada de la Universitat de Barcelona, ha publicat més de 80 articles en revistes especialitzades i és editora de les revistes World Journal of Gastroenterology, Current Signal Transduction Therapy i World Journal of Hepatology. Recentment ha estat nomenada presidenta de la Sociedad Española de Biología Celular ja que ha treballat molts anys a l’estranger i és una persona amb molta experiència i coneixement.

La Doctora va venir a parlar-nos sobre la investigació biomèdica. Per fer-ho es va centrar en el que és el seu camp d’investigació general, el càncer. Primerament es va situar en el marge de la societat actual parlant-nos del immens problema que suposa aquesta enfermetat per la gent del segle XXI ja que és una de les majors causes de mortalitat d’aquest segle i va fer una introducció sobre el que realment era la investigació. Acte seguit també ens va parlar del càncer ja en un àmbit més tècnic; que era la malaltia, quins eren els símptomes i algunes característiques que la defineixen. Per finalitzar ens va ensenyar quins eren els passos d’investigació que es duen a terme al laboratori. Va explicar algunes curiositats de cada procés i ens va transmetre alguns dels resultats de les seves investigacions.

Va ser una xerrada molt interessant i fructífera en la qual vam tindre un breu temps per fer-li preguntes.

Gràcies a les oportunitats que ens dona l’escola els alumnes de biologia vam ser uns privilegiats i se’ns va mostrar un altre camí cap al nostre no tant llunyà futur universitari i laboral, la investigació biomèdica.

Per a més informació del grau i de la Doctora Isabel Fabregat aquí teniu uns enllaços:

- http://www.idibell.cat/modul/claves-biologicas-del-fenotipo-invasiv-y-metastatico/es

- http://www.biopol.cat/descargas/destacamus-isabel-fabregat.pdf

- http://www.ub.edu/medicina/grauCMB/informacio.htm

Patarroyo: Model Vacunes sintetiques

Entre mig de tantes notícies preocupants ens arriba la noticia del descobriment del Professor Patarroyo que defineix un protocol per sintetitzar vacunes sintetiques contra qualsevol tipus de malatiainfecciosa. Veure article
Davant d'aquest descobriment podem reflexionar sobre diferents aspectes:

• Primer de tot, ens cal prudència per avaluar amb calma la transcendència d'aquest descobriment científic. En molts casos la premsa fa un ús exagerat i poc riguros d'aquestes notícies.
• Però també hi ha un aspecte interessant, la posició del Professor Patarroyo davant de la gestió d'aquests descobriments. En tots els seus descobriments cedeix la patent a l'Organització mundial de la salut i això permet generalitzar el seu ús sense cap discriminació econòmica en tots els països del mon.

Cal per tant estar atents a les valoracions d'aquesta notícia però amb una visió esperançada.

Omar Pila, 3r Premi del concurs Enigmes Congelats de la Universitat de Barcelona

El nostre company i blogger, Omar Pila ha estat premiat en el concurs d'Enigmes congelats organitzat per la Universitat de Barcelona. El seu treball volia respondre a la pregunta: Hi ha vida extraterrestre?
L'Omar va fer una exposició brillant exposant les diferents teories sobre la vida fora del nostre planeta. Va plantejar diferents hipotesis fetes al llarg de la història d ela humanitat.

El treball va ser assessorat per la professora Tania Noguerol. Enhorabona a tots dos!!

La serp cirurgiana

Cardio Arm, aquest es el nom del misteriós braç robòtic que podeu observar a la dreta.

La seva funció es realitzar molts tipus d'operacions quirúrgiques al cor sense necessitat d'una gran incisió, ja que amb una petita incisió situada sota de l’estèrnum el cirurgia pot introduir el robot dintre del cos del pacient.

L'aparell es controla des de un ordinador, i el cirurgia pot controlar el desplaçament gracies a una càmera situada en el capçal del robot.

Link de maqueta del portfoli

Hola a tots,
Aquest és el link on trobareu la maqueta per fer els portfolis. Dilluns comencem!!
https://sites.google.com/site/portafoliplantilla/home
Fins dilluns

Investigar per curar: Mostra d'investigació aplicada

Benvolguts,
Val la pena que seguiu aquest link que us donarà informació sobre: Investigar per curar.La Fibrosi pulmonar. Una mostra d'innovació biomèdica.
Estan molt ben explicades les diferents fases de la investigació. Val la pena!!
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/20110124-investigar-per-c.jsp

Kondrashov: "Todos descendemos de Luca, que tenía una sola célula"

Kondrashov: "Todos descendemos de Luca, que tenía una sola célula"

Llevadures a l'espai

L'altre dia veient les notícies vaig sentir que la NASA enviaria un satèlit amb llevadures i un petit laboratori dins seu a l'espai. Sembla que algunes llevadures tenen unes propietats molt especials a l'espai exterior i sembla que es poden exposar a situacions sorprenentment complexes. Dintre d'aquestes exposicions a aquests fenòmens, em va semblar sentir que en un futur amb aquestes llevadures es podria arribar a fer estructura, cosa que em va semblar sorprenent. Tot i així no he pogut trobar la notícia exacte i per això la poso aquí, per veure si algú hauria sentit alguna cosa i/o si ens podria dir alguna cosa més sobre aquest descobriment i per descomptat per veure que n'opineu!

He trobat alguna cosa relacionada en les següents webs però com ja he dit no és la notícia exacte que vaig sentir:

http://www.nytimes.com/2009/05/06/science/space/06yeast.html?_r=2&ref=science

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/06/ciencia/1241607129.html

Una abraçada.