La malària , el DDT. Història d'una solució amb problemes
La malària, també anomenada paludisme, ha estat i és una malaltia molt greu que afecta a les persones que viuen en zones humides.
La malària ataca a diferents punts de l’organisme, principalment al fetge i el sistema nerviós. Un dels símptomes més característics són les febres recurrents. Antigament era una malaltia habitual en poblacions que vivien a prop de zones humides i era mortal sobretot en nens petits.
La malària no la causen els mosquits, ells només són els transmissors de l’agent patogen, anomenat Plasmòdium falciparum, que viuen en les basses d’aigua dolça. Els mosquits absorbeixen el plasmòdium però només les femelles són les que piquen, agafant sang per alimentar els seus ous. Quan piquen, transmeten el Plasmòdium falciparum, que entra el nostre cos.
Aquesta malaltia, en una manifestació més benigna causada pel plasmodium vivax, era una malaltia freqüent a Catalunya i a bona part de la península Ibèrica. Antigament, per a eliminar la Malària s'assecaven les zones humides, eliminant així els Plasmodium, però també feia fora els ocells.
Al Delta de l’Ebre, hi ha un Parc natural on podem trobar ocells i antigament podíem trobar malària, i va ser eradicada amb el DDT sense necessitat d'assecar aquestes zones humides. Ara es troba localitzada sobretot als nens de països africans.
Als anys 40 el Doctor Paul Herrein va crear un compost; el DDT, que era capaç d'eliminar els mosquits Anopheles. El descobriment va ser tan important que va rebre el Premi Nobel l'any 1948.
El DDT (Dicloro Difenil Tricloroetano) és un compost organoclorat, químic, cristal·lí, blanc i inodor, disponible en varies formes diferents. Té una estructura química molt estable, el que fa que sigui pràcticament insoluble en aigua i que la seva biodegradació en el sòl sigui altament resistent. Per exemple, el sòl d’un hort a USA, presentava un 40% del DDT originalment utilitzat 20 anys després de la darrera aplicació.
El DDT actua eliminant organismes que no són de sang calenta, com els insectes. El seu avantatge és que quan el disperses en el medi, queda durant molt de temps i és molt eficaç per matar insectes, però a la vegada, també és un inconvenient per l’efecte que té sobre el medi ambient. Al poble de Flix, hi ha la gran fàbrica de DDT. D’aquest mateix nom del poble van derivar alguns noms utilitzats com expressions relacionades amb DDT, per exemple “ruixar”: “flixar”.
L’any 1962 Rachel Carson va escriure la Primavera Silenciosa, ja que va descobrir que el DDT provocava la mort de moltíssims ocells (d’aquí el nom del llibre), com per exemple l'Àliga Calva. El procés del DDT consistia en acumular-se a la sang dels ocells i els ous sortien amb la closca més prima, i al moment de la incubació era més fàcil que es perdessin els ous. La Rachel Carson va ser la primera dona ecologista i va promoure el moviment ecologista mundial en contra del DDT.
A partir del llibre de Rachel i de les investigacions del DDT, es va establir el conveni d’Estocolm als anys 90 en el que es regien unes lleis per la utilització del DDT: eliminació, restricció i reducció d’emissions, i utilització només a països actualment amb malària, en que s’usa controladament.
El DDT una solució:
Els defensors de l'ús del DDT, entre qui s'inclouen científics, estadístics i ecologistes escèptics, argumenten que aquest és un mètode eficaç contra la malària; afirmen que gràcies a ell, la malària va desaparèixer d'Europa, on era endèmica a Grècia o Itàlia. A Sri Lanka, els casos de malària van descendir des de 2.800.000 casos el 1948 a 17 el 1963; a l'Índia, de 100 milions de casos el 1935, la xifra va baixar a 300.000 el 1969. Bangla Desh va ser declarada zona lliure de malària. Fins i tot circula la xifra que afirma que la prohibició del DDT ha causat 50 milions de morts. Defensen la seva idoneïtat basant-se en l'eficàcia que li atribueixen, junt amb el baix cost de la seva aplicació i el fet que no tingui problemes de patents. Precisament alguns argumenten que els motius últims de la prohibició estan en la pròpia indústria, que, en acabar les patents del DDT, van voler imposar nous pesticides amb patent.
El 15 de setembre de 2006 l'Organització Mundial de la Salut (l'OMS) va anunciar que l'insecticida tornaria a ser part del seu programa per eradicar la malària fumigant l'interior de residències i matar així els mosquits que transmeten la malària. Estudis científics mostren que la utilització del DDT en interiors associats a mosquiteres sí que és efectiva en la prevenció de la malària i no presenta els perills per a la vida salvatge i l'inefectivitat a mig termini que el seu ús indiscriminat com a biocida sí que té en cultius, etc.
Inconvenients:
Els derivats i compostos del DDT tenen tots unes característiques en comú. Són liposolubles , és a dir, són molt solubles en greixos i poc en aigua; són semi volàtils (que s’evaporen) es poden transportar per l’aire i si la temperatura es baixa es tornen a condensar i s’absorbeixen en un clima fred a l’aigua, la terra, les plantes...; tenen una estabilitat química molt gran.
Totes les persones nascudes a partir dels anys 50, hem estat exposades a aquestes substàncies en petites quantitats, ja que el nostre metabolisme no té mecanismes per eliminar-los, i planteja un problema toxicològic, ja que s’acumula en els diferents nivells de la xarxa tròfica. Al ser semi volàtils, quan són a l'atmosfera s’escampen per tot el món i a les zones més fredes es tornen a condensar (pol nord i pol sud) i també a les parts altes de les muntanyes (a Europa: Alps i Pirineus) Aquestes substàncies travessen la barrera placentària. Les dones esquimals tenen nivells molt alts de DDT a la seva llet, tot i que no l'hagin utilitzat mai, tenen el nivells en sang més alts del món. Això fa que els nadons d’aquests països tinguin aquest nivell de DDT molt elevat, el que provoca problemes greus en el seu sistema nerviós
A partir de l’estudi de les conseqüències del DDT i per evitar que fabriquem un compost que generi problemes al llarg del temps, la Unió Europea ha dictat un reglament, que tota substància haurà de passar un test toxicològic abans de ser utilitzada, per tal de prevenir els efectes nocius o secundaris, encara que ajudin a curar alguna malaltia, i aquesta s’anomena Normativa Rich.
