Organismes transgènics

Desprès de totes les recents investigacions que hi hagut sobre els organismes transgènics els quals són organismes modificats genèticament mitjançant la biotecnologia on se’ls hi introdueix material genètic pertanyent a espècies no emparentades amb l’objectiu de produir unes característiques desitjades. Un dels descobriments realitzat pels científics ha sigut que un organisme transgènic sigui resistent a un paràsit. Això és gràcies a que els organismes transgènics incorporen fins a tres gens diferents:
- El gen de la resistència a antibiòtics:és un gen de marcatge que permet en el procés de selecció en el laboratori, diferenciar els individus que han estat modificat genèticament dels que no ho han estat.
- El gen de resistència a herbicides: és un gen que permet utilitzar una major quantitat d’herbicides per eliminar les plagues sense que el vegetal conreat es vegi afectat.
- El gen autoinsecticida: s’incorpora a les plantes amb la informació per a generar una toxina, anomenada Bt, que elimina els insectes nocius pel cultiu modificat.
D’aquesta manera si a un organisme transgènic se li introdueix el gen autoinsecticida serà capaç de crear unes toxines insecticides en contra d’aquest paràsit, per a poder-lo resistir i superar.

“ El treball únic de la ciència és fer possible el que es podria haver considerat màgia en un passat. “




ANDREA ALDEA

Els aliments transgènics

Els aliments transgènics són aliments obtinguts d’espècies que s’han afegit de manera artificial, gens que no els són propis, mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques s’aconsegueixen aliments amb qualitats particulars. Cal distingir entre transgènics i organismes modificats genèticament, el primer per força ha d’haver rebut un gen que no li és propi i el segon inclou qualsevol modificació genètica, inclosa la supressió d’un gen.

Hi ha molts aspectes que giren al voltant dels aliments transgènics, ja que tot no són avantatges. En el moment en que s’introdueix un gen exterior; el consumidor ja no sap ben bé el que esta consumint; per tant en un tomàquet, podria haver-hi un gen del cacauet, el consumidor ser al·lèrgic al cacauet i patir una reacció al·lèrgica. Hi hauria una monopolització de les espècies; i també mutacions, que no sempre han de ser bones. I també acabaríem amb moltes espècies, ja que si modifiquem una espècie per defensar-se contra un tipus de mosquit, acabaríem amb aquell tipus de mosquit.

Els aliments transgènics tenen avantatges, tant pel consumidor com per l’empresari, però hi ha moltes controvèrsies, i no crec que estiguem preparats per a tanta tecnologia. Si la natura ha creat les coses tal i com són ara, perquè ho hem de canviar?

És qüestió de gens.

La teràpia gènica és una tècnica relativament nova. Consisteix en introduir gens en les cèl·lules i els teixits d’un òrgan concret per mirar de tractar una malaltia, normalment hereditària.

La teràpia gènica més utilitzada actualment és la que es fa en cèl·lules somàtiques, és a dir, que avui en dia es poden solucionar les patologies en quasi totes les cèl·lules que no són reproductives. Sí, som capaços de canviar coses a nivell de gens, i esperem que podem ser capaços de resoldre moltes coses a aquest nivell per tal de que un individu es trobi bé. Treballar amb gens és una viva mostra de que la ciència no para d’avançar.

Tot i així a pesar de totes les coses bones que té, també se’n troben de dolentes. A mesura que es va avançant es van plantejant dubtes de com afectarà a la salut humana aquest innovador procés ja que podria allargar molt la nostre esperança de vida i com tots sabem això porta un seguit de conseqüències. Una altre risc és l’alteració dels ecosistemes i per això existeixen ja un seguit de pautes, una mena de codi, que diu que és correcte i que no és correcte car això porta a un dilema ètic del qual és difícil treure’n conclusions.

En qualsevol dels casos és una tècnica que requereix un temps per dur-la a terme ja que s’ha de trobar on està “l’error” enmig de tots els gens que hi ha. Hi ha grups d’investigadors que ja ho fan això . Després s’ha de trobar la manera per solucionar-ho i finalment s’ha de dur a terme la implementació del gen correcte. Com es fa? Doncs el procés amb més eficàcia és el de ex vivo que consisteix a treure unes cèl·lules del pacient modificar-les al laboratori i després reimplantar-les al pacient. D’aquesta manera es minimitza el risc de rebutjament. L’altre tècnica és fer-ho in vivo. Es fa per cèl·lules que són difícils d’accedir-hi. En aquest procés es tracta d’implantar el gen corrector directament al pacient.

Només ens queda dir que el temps ho dirà tot, a veure que sorgeix de nou però de ven segur que la teràpia gènica és una eina molt potent si la fem servir en els casos correctes. De moment ens em de fer preguntes i més preguntes per tal de voler profunditzar més en el coneixement de la vida.

Els llevats i la Fermentació

En la nostra vida diària, trobem llevats a molts llocs diferents. Mitjançant aquests llevats s’obtenen diversos productes aptes per a ser consumits mitjançant un procés que s’anomena fermentació.

Però primer hem de parlar breument què són els llevats, o també anomenats rents, doncs els llevats són ni més ni menys que diversos fongs microscòpic unicel·lulars, que com ja hem citat abans són molt importants per la seva capacitat per a realitzar el procés de fermentació d’hidrats de carboni, produint diverses substàncies. No tots els llevats s’utilitzen per produir la mateixa substància, sinó que n’hi ha d’especialitats.

I ara que ja sabem què és un llevat, podem començar a parlar del procés de fermentació. La fermentació no solament la fan els llevats, sinó que en moltes de les cèl·lules dels humans també es produeix fermentació, com per exemple les cèl·lules musculars, que fan un procés de fermentació, quan no reben suficient oxigen; aquestes cèl·lules produeixen àcid làctic, que ve format per la fermentació làctica.

Entre els processos més importants trobem sens dubte la fermentació alcohòlica, la responsable de la fabricació de begudes alcohòliques com el vi, la cervesa, el sake... Això s’origina en un procés biològic en el qual hi ha absència d’oxigen, i el llevat, processen els glúcids en forma d’un alcohol (etanol), CO₂, i molècules d’ATP.

I finalment també trobem dos productes molt importants també obtinguts per fermentació, algun tipus de formatge i el iogurt.

Procés de cració d'un nou antibiòtic

El concepte antibiòtic fou proposat per Selman A. Waksman. Prové del grec i significa “en contra la vida”. És una substància química capaç de incapacitar el creixement de microorganismes, generalment bacteris i alguns virus.
El primer antibiòtic fou descobert a la naturalesa per Sir. Alexander Fleming: la penicil•lina. Ho va fer experimentant amb un camp de cultius de bacteris on hi havia presència del fong Pennicilium.

A partir d’aquí, els antibiòtics posteriors es produeixen de manera natural, sintètica, antibiograma i per espectre bacterià.
Els naturals es fan a partir d’organismes vius. Produïts per fermentació per etapes. En aquest mètodes es fan créixer cepes d’alt rendiment dels microorganismes sota condicions òptimes i en un medi nutritiu; dins de tancs de fermentació. Això forma un líquid. Es retiren les cepes d’aquests i s’extrau l’antibiòtic per un mètode de separació.

Els de mètode sintètic deriven de la penicil•lina. Es fa a través de la manipulació del nucli d’aquesta. Modificant les molècules d’aquesta cadena, es poden dissenyar unes drogues que tenen diferents efectes sobre diferents organismes. Aquestes drogues actuen per tractar infeccions (per exemple). Per poder fer els canvis òptims a aquestes cadenes es fa a través d’imatges generades per ordinador dels anells.

Finalment l’espectre bacterià . L’acció d’un antibiòtic es medeix per aquets procés. Aquí es pot observar si l’antibiòtic actua en unes zones concretes de la bactèria o no.

L’antibiograma es un test de resistència i sensibilitat de les bactèries sota l’efecte d’antibiòtics. Depèn com reacciona la bactèria es pot veure si té èxit un antibiòtic o no. Aquest mètode va ser dictat per Vincent i Vincent, però modificat recentment. Aquesta tècnica necessita experiència en laboratori i coneixements bacteriològics, ja que sinó poden haver errors importants de repercussió clínica.




Marta Pasalodos

Només aliments? Avenç o perill?

Arribem a la conclusió de que un aliment és funcional quan, a més de proporcionar valor nutritiu (energia, greixos, sucres, proteïnes, vitamines, minerals, aigua...), pot fer-se evident de forma científica que el seu consum habitual afecta de forma positiva a la salut. Es poden considerar així aquelles substàncies que millorin el benestar o redueixin el risc de desenvolupar algunes malalties.

Un aliment funcional pot ser natural o haver estat previament modificat tecnològicament, amb l’adició o supressió d’algun element de la seva composició, amb l’objectiu de millorar la salut.

Exemples d'aliments funcionals:

• Llets fermentades o iogurts, perquè els ferments del iogurt fresc exerceixen una acció beneficiosa sobre el funcionament i l'equilibri microbià intestinal. Aliment funcional natural (AFN)

• Fruits secs, perquè el tipus de greixos que contenen (poliinsaturats) poden jugar un paper protector davant l'aparició de malalties cardiocirculatòries. (AFN)

• Oli d'oliva, perquè el tipus de greixos predominants (monoinsaturats) i els antioxidants naturals que conté, tenen un important paper protector davant l'aparició de trastorns de la circulació.(AFN)

• Lactis descremats o amb greixos modificats (omega 3), perquè cal evitar els greixos continguts a la llet i als productes lactis (principalment els saturats). El consum de productes descremats pot millorar la prevenció de malalties cardiovasculars. A altres productes d’aquest grup se’ls pot afegir greix cardioprotector (omega 3). Aliment funcional modificat (AFM)

Tenint en compte tot l'exposat fins ara, pot considerar-se que l'alimentació més funcional que es pot recomanar és la dieta mediterrània que, de forma natural, ens ha vingut proporcionant diversos aliments funcionals: oli d'oliva verge, fruits secs, riquesa i varietat de fruites i verdures, consum de lactis en forma de llets fermentades...

Els aliments funcionals, consumits com a part d'una dieta saludable i acompanyats d'un estil de vida també saludable, ofereixen la possibilitat de millorar la salut i/o prevenir certes malalties.

CULTIUS BIOLÒGICS

Fa segles, els éssers humans es van adonar de la possibilitat que donava la naturalesa al cultivar aliments i criar animals. Des de aquell moment, va haver una explotació cap a la natura.

Durant tots aquests anys, la ciència ha anat evolucionant ràpidament i en l’agricultura ha hagut diferents canvis. Principalment, han canviat la forma de cultivar espècies vegetals en un hivernacle, l’ús de productes químics i tòxics i, sobre tot, se’ls hi ha injectat gens per tal de canviar les seves propietats (tenis millor gust, tenir més bona olor...).

Però, una petita part de la població, continuen fen-ho a partir de l'agricultura biològica. L'agricultura biològica és aquella en que els cultius es fan de manera natural, és a dir, sen se injectar productes químics als aliments i respectant el medi ambient. Les tècniques que més s'utilitzen en aquest procés biològic és l’ús dels fems, adobs... i la rotació de conreus per afavorir la regeneració de la terra.

Actualment, Espanya és un dels països més involucrats en l'agricultura natural, ja que està en sisè lloc mundial de la UE en l'agricultura biològica i des de fa uns quants anys, el conreu ecològic ha anat incrementat al país. On més cultiu biològic hi ha és a Castilla la Manxa, Extremadura, Catalunya i Aragó. Ara bé, els cultius ecològics pràcticament són casi tots mediterranis, com per exemple; cereals, olivera, fruita seca i vinya.

Gemma Oset.